Orígens llegendaris

L'origen de Roma es troba a Troya, concretament amb Eneas. Després de la Guerra de Troya i la destrucció de la llegendària ciutat pels grecs, Eneas emprèn el seu exili i es fa a la mar amb uns quants fugitius en busca d'una altra terra on establir-se, una nova pàtria.
En aquest viatge també estava el seu fill Ascanio (Julo) i Anquises, el seu pare. Després de diverses aventures i fracassos a la mar, l'atzar els porta a les vores del Tíber. Era el lloc idoni per crear una pàtria.
Un cop mort Eneas, Julo funda la ciutat d'Alba Longa, i inaugurà la prestigiosa dinastia que hauria de regnar en ella durant moltes generacions.
Segles van passar fins arribar a Proca, i els seus fills es van disputar el poder (Numitor i Amulio). Numitor va derrocar a Amulio, va assassinar els seus fills, i a la seva filla Rea Silvia la va consagrar a la deessa Vesta i al celibat. Però la vestal va tindre dos fills bessons (Romulo i Remo) amb Mart, déu de la Guerra. Quan Amulio va tindre notícies del part va decidir abandonar als dos nens a les aigües del Tíber. Però la criada encarregada de complir aquella cruel sentència es va apiadar i va posar totes dues criatures a un cistell de vímet, que baixant riu avall es va encallar entre les arrels d'una providencial figuera que creixia al mateix peu del mont Palatino.
Una lloba, a la qual els caçadors havien matat els seus petits, va sentir el plor dels bessons i, amb instint maternal, els va criar.

Als divuit anys els dos germans reben la revelació del seu naixement; restaurant a Numitor al tron d'Alba i maten a Amulio. Aleshores decideixen fundar una ciutat, per la qual escolliren com a emplaçament el mont Palatino, on temps enrere van ser salvats.
Qui seria el rei? Els bessons es van remetre als déus. Romulo ho aconsegueix: traça amb l'arada el fossat que rodejaran les muralles de la nova ciutat, però Remo, amb rancúnia va travessar el solc i Romulo ferit en la seva obra sagrada li obre el crani. Desprès de la decisió divina i la mort de Remo, Roma queda consagrada.