La vida quotidiana a l’antiga Roma

A les ciutats romanes els més pobres ocupaven habitatges de pisos anomenats insulae, mentre que els més rics vivien en luxoses cases individuals anomenades domus.

AL MATÍ, LA FEINA

Els habitants de la ciutat es llevaven quan sortia el sol. Els artesans, els obrers i els petits comerciants es rentaven de pressa, perquè els seus habitatges no tenien aigua corrent i només disposaven de latrines comunitàries. Duien túniques i feien un esmorzar lleuger: menjaven pa amb oli o vi, formatge i mel.

Els més rics també solien matinar, però com que a casa tenien aigua corrent, s’hi miraven més a l’hora de rentar-se. Els esclaus els ajudaven a fer-ho i a posar-se les complicades togues (vestits). Esmorzaven molt poc: de vegades només prenien un got d’aigua, perquè els sopars solien ser molt abundants.

Cap a les nou, mentre les dones s’estaven a casa, els homes anaven a la feina o a les seves ocupacions i negocis. La feina als tallers, als mercats o als fòrums solia acabar cap a la una del migdia. El menjar era senzill per a tothom: llegums verds o secs, carn freda, peix o ous i fruita.

A LA TARDA, CIRC I TERMES

A la tarda els homes i les dones de la ciutat dedicaven el temps lliure a l’oci. Solien anar a les curses de carros del circ o a l’amfiteatre, on veien combats de gladiadors. Aquests espectacles eren gratuïts, ja que solien ser finançats per algun candidat a magistrat amb la finalitat de recollir vots i fer contents els possibles electors.

També es podia anar al teatre, on es representaven divertides comèdies satíriques, o a les termes, on es reunien els amics per parlar, comentar els darrers rumors polítics i fer gimnàstica.





L’HORA DE SOPAR

La majoria de romans acostumaven a sopar a casa amb la família, i molts dies menjaven farina barrejada amb altres cereals, que combinaven amb carn picada fregida. Després de sopar se n’anaven a dormir d’hora per no haver de tenir enceses gaire estona les torxes.
Els més rics, els patricis, sovint acostumaven a rebre a casa amics i familiars. Quan els convidats arribaven, un esclau els rentava els peus i els perfumava. Seguidament passaven al triclini (menjador), on menjaven reclinats en sofàs. El menjar era abundant i exquisit. No feien servir forquilles: agafaven la vianda amb les mans o s’ajudaven amb una mica de pa. Després de sopar, la vetllada s’allargava tot parlant i l’amfitrió solia oferir jocs, música, comediants i ballarines.

A totes les províncies romanes es van crear colònies agrícoles, amb pagesos que conreaven les terres per alimentar-se. També hi havien grans extensions de terra que, després de ser conquerida, lliuraven als patricis, comerciants o militars perquè les fessin treballar. El centre dels terrenys eren unes enormes cases de camp (les vil.les) que tenien una gran quantitat d’espais. A més de la casa senyorial, on residia el propietari, hi havia les quadres, els graners, els tallers (forja, fusteria...), les premses d’oli i els molins de gra.