La vida a l’exèrcit

A Roma, qualsevol ciutadà que tingués entre 17 i 60 anys era considerat un soldat.
Qui no responia a la crida per incorporar-se a l’exèrcit era considerat un desertor, perdia la ciutadania i podia ser venut com a esclau.
Aquesta enorme disponibilitat de soldats va ser una de les claus de les victòries romanes.
Els soldats s’havien de pagar l’armament que duien. Per això els més rics formaven les centúries més ben armades i amb soldats a cavall. Els més pobres, en canvi, formaven les centúries de soldats a peu, amb llança i espasa.
La durada del servei solia ser d’un any, però en ocasions excepcionals podia arribar a ser de fins a 12 anys.
La legió era la base de l'exèrcit romà. Una legió estava formada per uns 6000 legionaris dividits en 10 cohorts. Les cohorts, a la vegada, es dividien en centúries d’uns 80 homes cadascuna.
Un centurió dirigia cadascuna de les centúries, però alhora estava sota les ordres del tribú que manava la legió.
Hi havia unes unitats auxiliars (normalment estrangers que s’afegien a l’exèrcit per guanyar diners) que ajudaven als legionaris en la lluita (arquers, exploradors,...).
Les principals diversions als campaments eren les tavernes, on els soldats prenien vi i cervesa i aprofitaven per jugar als daus i fins i tot per assaborir alguns plats que no formaven part de la dieta diària del quarter.
El soldat no sols havia de conèixer l'ofici de la guerra sinó havia de dominar també altres oficis com sembrar, criar cavalls i recol•lectar collites. També havia de conèixer alguna cosa sobre l'ofici d’ artesà per poder reparar i fabricar armes, a més de dominar el pic i la pala per cavar fossats, construir campaments i aixecar murs.
Existien certs avantatges en l'ofici de soldat: paga fixa superior a la de qualsevol camperol, servei mèdic i després de derrotar l'enemic moltes vegades es presentaven ocasions per saquejar i quedar-se el botí.
Els soldats rebien pagues extres a l'inici de cada mandat d'un nou emperador, el costum establert per l'emperador Claudi.
Després d’acabar el seu servei militar els legionaris rebien un tros de terra o una quantitat de diners equivalent als anys de servei. Per als auxiliars (arquers, exploradors..) la seva principal recompensa era rebre la ciutadania romana.