dissabte, 5 de juny del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
dijous, 13 de maig del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
dimecres, 7 d’abril del 2010
La numeració romana.
Utilitzaven set lletres per escriure els nombres:
I - 1 V - 5 X - 10 L - 50 C - 100 D - 500 M - 1.000
Per escriure nombres romans cal seguir aquestes normes:
* Les lletres I, X, C i M no es poden repetir més de tres
vegades seguides.
* Una lletra situada a la dreta d’un valor més gran afageix el
seu valor a l’anterior.
* Una lletra situada a l’esquera d’una altra d’un valor més alt li
resta el seu valor.
Aquí teniu un exemple de sèrie del 1 al 100 i més...
I – II – III – IV – V – VI – VII – VIII – IX – X –
XI – XII – XIII – XIV – XV – XVI – XVII – XVIII – XIX - XX –
XXI – XXII – XXIII – XXIV – XXV – XXVI – XXVII – XXVIII – XXIX – XXX –
XXXI – XXXII – XXXIII – XXXIV – XXXV – XXXVI – XXXVII – XXXVIII – XXXIX – XL –
XLI – XLII – XLIII – XLIV – XLV – XLVI – XLVII – XLVIII – XLIX – L –
L –LI- LII – LIII- LIV – LV – LVI – LVII – LVIII – LIX – LX –
LXI – LXII – LXIII – LXIV - LXV – LXVI – LXVII – LXVIII – LXIX – LXX –
LXXI – LXXII – LXXXIII – LXXIV – LXXV – LXXVI – LXXVII – LXXVIII – LXXIX – LXXX –
LXXXI – LXXXII – LXXXIII – LXXXIV – LXXXV – LXXXVI – LXXXVII – LXXXVIII – LXXXIX – XC –
XCI – XCII – XCIII – XCIV – XCV – XCVI – XCVII – XCVIII – XCIX – C –
C – CC – CCC – CD – D – DC – DCC – DCCC – CM - M
dissabte, 3 d’abril del 2010
Posa't a prova
La religió romana .Preguntes
1. Quina religió van adoptar? De quina religió van copiar els déus?
2. A més de la religió oficial, donaven culte als déus de la ………………………(lari) i de la …………………………(penats).
3. En un altar domèstic (el larari) i també honoraven als esperits dels……………..(manes).
4. A les cerimònies:
• Oferien………
• Cremaven………
• Sacrificaven…….
5. De quines maneres consultaven als déus abans de començar qualsevol acte important?
• Observant....
• I observant...
6. Quin és el considerat déu de la bellesa?
7. Quin és el déu del vi?
8. Si volien demanar una bona collita, a quina deessa s’encomanaven?
9. Hi ha un déu molt conegut, representat com a un nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra déus com contra homes i els deixa ben enamorats. Qui és?
10. Hi ha una deessa guerrera armada amb llança, casc i un escut rodó. És la deessa de la caça i els animals salvatges. Es diu....
11. El déu dels combats era....
12. També hi ha una deessa de l’amor, representada sempre com una dona molt bonica.
13. Ben segur que has vist alguna vegada un déu romà representat amb barba i un trident a la mà. És Neptú, rei del....
La vida a l’exèrcit.Preguntes
1. Un ciutadà romà de 55 anys podia ser considerat soldat? Per què?
2. Què li passava a un ciutadà romà que no s’incorporava a l’exèrcit quan el cridaven?
3. Per què hi havia centúries ben armades amb soldats a cavall i d’altres armades només amb llança i espasa i soldats a peu?
4. Quant acostumava a durar el servei? I en casos especials?
5. Quants legionaris acostumava a tenir una centúria?
6. Qui manava al centurió?
7. Qui eren els auxiliars?
8. Quina era la principal diversió als campaments?
9. El soldat romà havia de saber fer de pagès? Per què?
10. Per què el soldat romà havia de conèixer alguna cosa sobre l’ofici d’artesà?
11. El soldat romà havia de dominar el pic i la pala?
12. Digues tres avantatges de l’ofici de soldat.
13. Què oferia als soldats l’emperador per celebrar l’inici del seu mandat?
14. Després de complir el seu servei com a militars, què rebien els legionaris?
15. Què rebien els soldats auxiliars (arquers, exploradors) després de complir el seu servei militar?
Les ciutats romanes.Preguntes
1. Quin era el principal risc a les ciutats romanes?
2. La majoria de ciutats tenia una brigada contra incendis i una força de policia?
3. A les ciutats romanes també hi havia embussos de trànsit i accidents. Tant que en algunes ciutats van prohibir el pas dels vehicles pels carrers durant el dia. Veritat o mentida?
4. Tu creus que els romans d’aquella època ja compraven menjar preparat?
5. Hi havia aigua corrent a totes les cases?
6. Què feien quan necessitaven anar al bany?
7. Què són el cardo i el decumanus?
8. Digues el nom de tres edificis públics destinats a l’oci dels ciutadans.
9. Tu creus que els romans construïen clavegueres als seus carrers?
10. Com es deia el lloc on celebraven espectacles com la lluita de gladiadors?
11. Quin edifici tenia forma de semicercle?
12. Quin nom rep la plaça més important de la ciutat?
13. Quin és el lloc de trobada per rentar-se i passar l’estona homes i dones per separat?
14. Com es diu la construcció que proporcionava aigua potable a la ciutat per uns canals enlairats per grans arcades?
15. Què hi feien a la basílica: resar o fer judicis?
La vida quotidiana a l’antiga Roma. Preguntes
1. Com es deien les cases de pisos on vivien els més pobres de les ciutats?
2. En quin moment es llevaven els habitants de les ciutats?
3. Totes les cases tenien aigua corrent per rentar-se?
4. Què menjaven per esmorzar els artesans, els obrers i els petits comerciants?
5. Com es deien els vestits dels ciutadans més rics?
6. Cap a quina hora sortien els homes per anar a la feina?
7. A quina hora solia acabar la feina als tallers, als mercats o als fòrums?
8. Quin tipus d’aliments acostumaven a menjar els romans per dinar?
9. Què acostumaven a fer els ciutadans romans a la tarda?
10. Havien de pagar per anar a veure les curses de carros o els combats de gladiadors?
11. Què barrejaven amb la carn picada quan preparaven el sopar?
12. Per què anaven a dormir d’hora després de sopar?
13. A les cases dels més rics, què feien els esclaus quan arribaven els convidats?
14. En quina posició acostumaven a menjar els romans més rics?
15. Feien servir forquilles els romans?
16. Com es deien les grans cases de camp?
1. Quina religió van adoptar? De quina religió van copiar els déus?
2. A més de la religió oficial, donaven culte als déus de la ………………………(lari) i de la …………………………(penats).
3. En un altar domèstic (el larari) i també honoraven als esperits dels……………..(manes).
4. A les cerimònies:
• Oferien………
• Cremaven………
• Sacrificaven…….
5. De quines maneres consultaven als déus abans de començar qualsevol acte important?
• Observant....
• I observant...
6. Quin és el considerat déu de la bellesa?
7. Quin és el déu del vi?
8. Si volien demanar una bona collita, a quina deessa s’encomanaven?
9. Hi ha un déu molt conegut, representat com a un nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra déus com contra homes i els deixa ben enamorats. Qui és?
10. Hi ha una deessa guerrera armada amb llança, casc i un escut rodó. És la deessa de la caça i els animals salvatges. Es diu....
11. El déu dels combats era....
12. També hi ha una deessa de l’amor, representada sempre com una dona molt bonica.
13. Ben segur que has vist alguna vegada un déu romà representat amb barba i un trident a la mà. És Neptú, rei del....
La vida a l’exèrcit.Preguntes
1. Un ciutadà romà de 55 anys podia ser considerat soldat? Per què?
2. Què li passava a un ciutadà romà que no s’incorporava a l’exèrcit quan el cridaven?
3. Per què hi havia centúries ben armades amb soldats a cavall i d’altres armades només amb llança i espasa i soldats a peu?
4. Quant acostumava a durar el servei? I en casos especials?
5. Quants legionaris acostumava a tenir una centúria?
6. Qui manava al centurió?
7. Qui eren els auxiliars?
8. Quina era la principal diversió als campaments?
9. El soldat romà havia de saber fer de pagès? Per què?
10. Per què el soldat romà havia de conèixer alguna cosa sobre l’ofici d’artesà?
11. El soldat romà havia de dominar el pic i la pala?
12. Digues tres avantatges de l’ofici de soldat.
13. Què oferia als soldats l’emperador per celebrar l’inici del seu mandat?
14. Després de complir el seu servei com a militars, què rebien els legionaris?
15. Què rebien els soldats auxiliars (arquers, exploradors) després de complir el seu servei militar?
Les ciutats romanes.Preguntes
1. Quin era el principal risc a les ciutats romanes?
2. La majoria de ciutats tenia una brigada contra incendis i una força de policia?
3. A les ciutats romanes també hi havia embussos de trànsit i accidents. Tant que en algunes ciutats van prohibir el pas dels vehicles pels carrers durant el dia. Veritat o mentida?
4. Tu creus que els romans d’aquella època ja compraven menjar preparat?
5. Hi havia aigua corrent a totes les cases?
6. Què feien quan necessitaven anar al bany?
7. Què són el cardo i el decumanus?
8. Digues el nom de tres edificis públics destinats a l’oci dels ciutadans.
9. Tu creus que els romans construïen clavegueres als seus carrers?
10. Com es deia el lloc on celebraven espectacles com la lluita de gladiadors?
11. Quin edifici tenia forma de semicercle?
12. Quin nom rep la plaça més important de la ciutat?
13. Quin és el lloc de trobada per rentar-se i passar l’estona homes i dones per separat?
14. Com es diu la construcció que proporcionava aigua potable a la ciutat per uns canals enlairats per grans arcades?
15. Què hi feien a la basílica: resar o fer judicis?
La vida quotidiana a l’antiga Roma. Preguntes
1. Com es deien les cases de pisos on vivien els més pobres de les ciutats?
2. En quin moment es llevaven els habitants de les ciutats?
3. Totes les cases tenien aigua corrent per rentar-se?
4. Què menjaven per esmorzar els artesans, els obrers i els petits comerciants?
5. Com es deien els vestits dels ciutadans més rics?
6. Cap a quina hora sortien els homes per anar a la feina?
7. A quina hora solia acabar la feina als tallers, als mercats o als fòrums?
8. Quin tipus d’aliments acostumaven a menjar els romans per dinar?
9. Què acostumaven a fer els ciutadans romans a la tarda?
10. Havien de pagar per anar a veure les curses de carros o els combats de gladiadors?
11. Què barrejaven amb la carn picada quan preparaven el sopar?
12. Per què anaven a dormir d’hora després de sopar?
13. A les cases dels més rics, què feien els esclaus quan arribaven els convidats?
14. En quina posició acostumaven a menjar els romans més rics?
15. Feien servir forquilles els romans?
16. Com es deien les grans cases de camp?
Orígens llegendaris
L'origen de Roma es troba a Troya, concretament amb Eneas. Després de la Guerra de Troya i la destrucció de la llegendària ciutat pels grecs, Eneas emprèn el seu exili i es fa a la mar amb uns quants fugitius en busca d'una altra terra on establir-se, una nova pàtria.
En aquest viatge també estava el seu fill Ascanio (Julo) i Anquises, el seu pare. Després de diverses aventures i fracassos a la mar, l'atzar els porta a les vores del Tíber. Era el lloc idoni per crear una pàtria.
Un cop mort Eneas, Julo funda la ciutat d'Alba Longa, i inaugurà la prestigiosa dinastia que hauria de regnar en ella durant moltes generacions.
Segles van passar fins arribar a Proca, i els seus fills es van disputar el poder (Numitor i Amulio). Numitor va derrocar a Amulio, va assassinar els seus fills, i a la seva filla Rea Silvia la va consagrar a la deessa Vesta i al celibat. Però la vestal va tindre dos fills bessons (Romulo i Remo) amb Mart, déu de la Guerra. Quan Amulio va tindre notícies del part va decidir abandonar als dos nens a les aigües del Tíber. Però la criada encarregada de complir aquella cruel sentència es va apiadar i va posar totes dues criatures a un cistell de vímet, que baixant riu avall es va encallar entre les arrels d'una providencial figuera que creixia al mateix peu del mont Palatino.
Una lloba, a la qual els caçadors havien matat els seus petits, va sentir el plor dels bessons i, amb instint maternal, els va criar.
Als divuit anys els dos germans reben la revelació del seu naixement; restaurant a Numitor al tron d'Alba i maten a Amulio. Aleshores decideixen fundar una ciutat, per la qual escolliren com a emplaçament el mont Palatino, on temps enrere van ser salvats.
Qui seria el rei? Els bessons es van remetre als déus. Romulo ho aconsegueix: traça amb l'arada el fossat que rodejaran les muralles de la nova ciutat, però Remo, amb rancúnia va travessar el solc i Romulo ferit en la seva obra sagrada li obre el crani. Desprès de la decisió divina i la mort de Remo, Roma queda consagrada.
En aquest viatge també estava el seu fill Ascanio (Julo) i Anquises, el seu pare. Després de diverses aventures i fracassos a la mar, l'atzar els porta a les vores del Tíber. Era el lloc idoni per crear una pàtria.
Un cop mort Eneas, Julo funda la ciutat d'Alba Longa, i inaugurà la prestigiosa dinastia que hauria de regnar en ella durant moltes generacions.
Segles van passar fins arribar a Proca, i els seus fills es van disputar el poder (Numitor i Amulio). Numitor va derrocar a Amulio, va assassinar els seus fills, i a la seva filla Rea Silvia la va consagrar a la deessa Vesta i al celibat. Però la vestal va tindre dos fills bessons (Romulo i Remo) amb Mart, déu de la Guerra. Quan Amulio va tindre notícies del part va decidir abandonar als dos nens a les aigües del Tíber. Però la criada encarregada de complir aquella cruel sentència es va apiadar i va posar totes dues criatures a un cistell de vímet, que baixant riu avall es va encallar entre les arrels d'una providencial figuera que creixia al mateix peu del mont Palatino.
Una lloba, a la qual els caçadors havien matat els seus petits, va sentir el plor dels bessons i, amb instint maternal, els va criar.
Als divuit anys els dos germans reben la revelació del seu naixement; restaurant a Numitor al tron d'Alba i maten a Amulio. Aleshores decideixen fundar una ciutat, per la qual escolliren com a emplaçament el mont Palatino, on temps enrere van ser salvats.
Qui seria el rei? Els bessons es van remetre als déus. Romulo ho aconsegueix: traça amb l'arada el fossat que rodejaran les muralles de la nova ciutat, però Remo, amb rancúnia va travessar el solc i Romulo ferit en la seva obra sagrada li obre el crani. Desprès de la decisió divina i la mort de Remo, Roma queda consagrada.
La vida quotidiana a l’antiga Roma
A les ciutats romanes els més pobres ocupaven habitatges de pisos anomenats insulae, mentre que els més rics vivien en luxoses cases individuals anomenades domus.
AL MATÍ, LA FEINA
Els habitants de la ciutat es llevaven quan sortia el sol. Els artesans, els obrers i els petits comerciants es rentaven de pressa, perquè els seus habitatges no tenien aigua corrent i només disposaven de latrines comunitàries. Duien túniques i feien un esmorzar lleuger: menjaven pa amb oli o vi, formatge i mel.
Els més rics també solien matinar, però com que a casa tenien aigua corrent, s’hi miraven més a l’hora de rentar-se. Els esclaus els ajudaven a fer-ho i a posar-se les complicades togues (vestits). Esmorzaven molt poc: de vegades només prenien un got d’aigua, perquè els sopars solien ser molt abundants.
Cap a les nou, mentre les dones s’estaven a casa, els homes anaven a la feina o a les seves ocupacions i negocis. La feina als tallers, als mercats o als fòrums solia acabar cap a la una del migdia. El menjar era senzill per a tothom: llegums verds o secs, carn freda, peix o ous i fruita.
A LA TARDA, CIRC I TERMES
A la tarda els homes i les dones de la ciutat dedicaven el temps lliure a l’oci. Solien anar a les curses de carros del circ o a l’amfiteatre, on veien combats de gladiadors. Aquests espectacles eren gratuïts, ja que solien ser finançats per algun candidat a magistrat amb la finalitat de recollir vots i fer contents els possibles electors.
També es podia anar al teatre, on es representaven divertides comèdies satíriques, o a les termes, on es reunien els amics per parlar, comentar els darrers rumors polítics i fer gimnàstica.
L’HORA DE SOPAR
La majoria de romans acostumaven a sopar a casa amb la família, i molts dies menjaven farina barrejada amb altres cereals, que combinaven amb carn picada fregida. Després de sopar se n’anaven a dormir d’hora per no haver de tenir enceses gaire estona les torxes.
Els més rics, els patricis, sovint acostumaven a rebre a casa amics i familiars. Quan els convidats arribaven, un esclau els rentava els peus i els perfumava. Seguidament passaven al triclini (menjador), on menjaven reclinats en sofàs. El menjar era abundant i exquisit. No feien servir forquilles: agafaven la vianda amb les mans o s’ajudaven amb una mica de pa. Després de sopar, la vetllada s’allargava tot parlant i l’amfitrió solia oferir jocs, música, comediants i ballarines.
A totes les províncies romanes es van crear colònies agrícoles, amb pagesos que conreaven les terres per alimentar-se. També hi havien grans extensions de terra que, després de ser conquerida, lliuraven als patricis, comerciants o militars perquè les fessin treballar. El centre dels terrenys eren unes enormes cases de camp (les vil.les) que tenien una gran quantitat d’espais. A més de la casa senyorial, on residia el propietari, hi havia les quadres, els graners, els tallers (forja, fusteria...), les premses d’oli i els molins de gra.
AL MATÍ, LA FEINA
Els habitants de la ciutat es llevaven quan sortia el sol. Els artesans, els obrers i els petits comerciants es rentaven de pressa, perquè els seus habitatges no tenien aigua corrent i només disposaven de latrines comunitàries. Duien túniques i feien un esmorzar lleuger: menjaven pa amb oli o vi, formatge i mel.
Els més rics també solien matinar, però com que a casa tenien aigua corrent, s’hi miraven més a l’hora de rentar-se. Els esclaus els ajudaven a fer-ho i a posar-se les complicades togues (vestits). Esmorzaven molt poc: de vegades només prenien un got d’aigua, perquè els sopars solien ser molt abundants.
Cap a les nou, mentre les dones s’estaven a casa, els homes anaven a la feina o a les seves ocupacions i negocis. La feina als tallers, als mercats o als fòrums solia acabar cap a la una del migdia. El menjar era senzill per a tothom: llegums verds o secs, carn freda, peix o ous i fruita.
A LA TARDA, CIRC I TERMES
A la tarda els homes i les dones de la ciutat dedicaven el temps lliure a l’oci. Solien anar a les curses de carros del circ o a l’amfiteatre, on veien combats de gladiadors. Aquests espectacles eren gratuïts, ja que solien ser finançats per algun candidat a magistrat amb la finalitat de recollir vots i fer contents els possibles electors.
També es podia anar al teatre, on es representaven divertides comèdies satíriques, o a les termes, on es reunien els amics per parlar, comentar els darrers rumors polítics i fer gimnàstica.
L’HORA DE SOPAR
La majoria de romans acostumaven a sopar a casa amb la família, i molts dies menjaven farina barrejada amb altres cereals, que combinaven amb carn picada fregida. Després de sopar se n’anaven a dormir d’hora per no haver de tenir enceses gaire estona les torxes.
Els més rics, els patricis, sovint acostumaven a rebre a casa amics i familiars. Quan els convidats arribaven, un esclau els rentava els peus i els perfumava. Seguidament passaven al triclini (menjador), on menjaven reclinats en sofàs. El menjar era abundant i exquisit. No feien servir forquilles: agafaven la vianda amb les mans o s’ajudaven amb una mica de pa. Després de sopar, la vetllada s’allargava tot parlant i l’amfitrió solia oferir jocs, música, comediants i ballarines.
A totes les províncies romanes es van crear colònies agrícoles, amb pagesos que conreaven les terres per alimentar-se. També hi havien grans extensions de terra que, després de ser conquerida, lliuraven als patricis, comerciants o militars perquè les fessin treballar. El centre dels terrenys eren unes enormes cases de camp (les vil.les) que tenien una gran quantitat d’espais. A més de la casa senyorial, on residia el propietari, hi havia les quadres, els graners, els tallers (forja, fusteria...), les premses d’oli i els molins de gra.
Les ciutats romanes
Les ciutats romanes eren llocs sorollosos i plens de gent. Encara que hi havia magnífics edificis públics, la major part del poble vivia en llocs molt pobres. Els incendis eren un risc constant i hi havien molts crims. No hi havia il•luminació als carrers, de manera que molta gent tenia por de sortir després de fer-se fosc. La majoria de les ciutats tenia una brigada contra incendis i una força de policia, però cap de les dues era efectiva. Els accidents i els embussos de trànsit eren tan comuns que moltes ciutats van prohibir el pas de vehicles pels carrers durant el dia.
Malgrat tot, els romans pensaven que la ciutat era el millor lloc per viure. Tenia tot allò que es considerava més important a la vida en aquell moment: teatres, amfiteatres, circs, banys, tavernes i botigues on es venien els menjars preparats.
Tan sols a les cases més riques hi havia aigua corrent. La resta de la població havia d’anar a buscar-la a les fonts públiques.
Poca gent tenia bany a casa seva, de manera que calia construir latrines públiques per tota la ciutat. Les latrines estaven connectades amb les clavegueres subterrànies.
Totes les ciutats romanes tenien una estructura semblant: estaven envoltades d’una muralla, s’organitzaven al voltant de dues calçades principals (el cardo i el decumanus) i al centre hi havia una plaça (el fòrum) amb els edificis oficials i alguns temples.
També hi havia un gran nombre d’edificis públics (termes, circs, teatres, temples) que es destinaven a l’oci dels ciutadans. Totes les ciutats disposaven d’un bon sistema de clavegueram, fonts abundants, carrers empedrats i pòrtics.
Moltes ciutats romanes tenien muralles com a protecció davant de qualsevol atac. Com més important era una ciutat, més grans eren les seves muralles.
Hi havien construccions molt importants:
L’ amfiteatre: es celebraven espectacles, com la lluita de gladiadors.
El teatre: tenia forma de semicercle. El públic s’asseia enfront de l’escenari.
El fòrum: era la plaça més important i el mercat principal de la ciutat. Als costats hi havien uns porxos on s’hi instal•laven botigues i oficines.
Els banys: eren llocs de trobada on, homes i dones per separat, anaven a rentar-se i a passar l’estona.
L’aqüeducte: proporcionava aigua potable a la ciutat per uns canals enlairats per grans arcades.
La basílica: feia la funció de tribunal de justícia i era el lloc de trobada dels jutges de la ciutat. Sempre es construïa a prop del fòrum.
Malgrat tot, els romans pensaven que la ciutat era el millor lloc per viure. Tenia tot allò que es considerava més important a la vida en aquell moment: teatres, amfiteatres, circs, banys, tavernes i botigues on es venien els menjars preparats.
Tan sols a les cases més riques hi havia aigua corrent. La resta de la població havia d’anar a buscar-la a les fonts públiques.
Poca gent tenia bany a casa seva, de manera que calia construir latrines públiques per tota la ciutat. Les latrines estaven connectades amb les clavegueres subterrànies.
Totes les ciutats romanes tenien una estructura semblant: estaven envoltades d’una muralla, s’organitzaven al voltant de dues calçades principals (el cardo i el decumanus) i al centre hi havia una plaça (el fòrum) amb els edificis oficials i alguns temples.
També hi havia un gran nombre d’edificis públics (termes, circs, teatres, temples) que es destinaven a l’oci dels ciutadans. Totes les ciutats disposaven d’un bon sistema de clavegueram, fonts abundants, carrers empedrats i pòrtics.
Moltes ciutats romanes tenien muralles com a protecció davant de qualsevol atac. Com més important era una ciutat, més grans eren les seves muralles.
Hi havien construccions molt importants:
L’ amfiteatre: es celebraven espectacles, com la lluita de gladiadors.
El teatre: tenia forma de semicercle. El públic s’asseia enfront de l’escenari.
El fòrum: era la plaça més important i el mercat principal de la ciutat. Als costats hi havien uns porxos on s’hi instal•laven botigues i oficines.
Els banys: eren llocs de trobada on, homes i dones per separat, anaven a rentar-se i a passar l’estona.
L’aqüeducte: proporcionava aigua potable a la ciutat per uns canals enlairats per grans arcades.
La basílica: feia la funció de tribunal de justícia i era el lloc de trobada dels jutges de la ciutat. Sempre es construïa a prop del fòrum.
La vida a l’exèrcit
A Roma, qualsevol ciutadà que tingués entre 17 i 60 anys era considerat un soldat.
Qui no responia a la crida per incorporar-se a l’exèrcit era considerat un desertor, perdia la ciutadania i podia ser venut com a esclau.
Aquesta enorme disponibilitat de soldats va ser una de les claus de les victòries romanes.
Els soldats s’havien de pagar l’armament que duien. Per això els més rics formaven les centúries més ben armades i amb soldats a cavall. Els més pobres, en canvi, formaven les centúries de soldats a peu, amb llança i espasa.
La durada del servei solia ser d’un any, però en ocasions excepcionals podia arribar a ser de fins a 12 anys.
La legió era la base de l'exèrcit romà. Una legió estava formada per uns 6000 legionaris dividits en 10 cohorts. Les cohorts, a la vegada, es dividien en centúries d’uns 80 homes cadascuna.
Un centurió dirigia cadascuna de les centúries, però alhora estava sota les ordres del tribú que manava la legió.
Hi havia unes unitats auxiliars (normalment estrangers que s’afegien a l’exèrcit per guanyar diners) que ajudaven als legionaris en la lluita (arquers, exploradors,...).
Les principals diversions als campaments eren les tavernes, on els soldats prenien vi i cervesa i aprofitaven per jugar als daus i fins i tot per assaborir alguns plats que no formaven part de la dieta diària del quarter.
El soldat no sols havia de conèixer l'ofici de la guerra sinó havia de dominar també altres oficis com sembrar, criar cavalls i recol•lectar collites. També havia de conèixer alguna cosa sobre l'ofici d’ artesà per poder reparar i fabricar armes, a més de dominar el pic i la pala per cavar fossats, construir campaments i aixecar murs.
Existien certs avantatges en l'ofici de soldat: paga fixa superior a la de qualsevol camperol, servei mèdic i després de derrotar l'enemic moltes vegades es presentaven ocasions per saquejar i quedar-se el botí.
Els soldats rebien pagues extres a l'inici de cada mandat d'un nou emperador, el costum establert per l'emperador Claudi.
Després d’acabar el seu servei militar els legionaris rebien un tros de terra o una quantitat de diners equivalent als anys de servei. Per als auxiliars (arquers, exploradors..) la seva principal recompensa era rebre la ciutadania romana.
Qui no responia a la crida per incorporar-se a l’exèrcit era considerat un desertor, perdia la ciutadania i podia ser venut com a esclau.
Aquesta enorme disponibilitat de soldats va ser una de les claus de les victòries romanes.
Els soldats s’havien de pagar l’armament que duien. Per això els més rics formaven les centúries més ben armades i amb soldats a cavall. Els més pobres, en canvi, formaven les centúries de soldats a peu, amb llança i espasa.
La durada del servei solia ser d’un any, però en ocasions excepcionals podia arribar a ser de fins a 12 anys.
La legió era la base de l'exèrcit romà. Una legió estava formada per uns 6000 legionaris dividits en 10 cohorts. Les cohorts, a la vegada, es dividien en centúries d’uns 80 homes cadascuna.
Un centurió dirigia cadascuna de les centúries, però alhora estava sota les ordres del tribú que manava la legió.
Hi havia unes unitats auxiliars (normalment estrangers que s’afegien a l’exèrcit per guanyar diners) que ajudaven als legionaris en la lluita (arquers, exploradors,...).
Les principals diversions als campaments eren les tavernes, on els soldats prenien vi i cervesa i aprofitaven per jugar als daus i fins i tot per assaborir alguns plats que no formaven part de la dieta diària del quarter.
El soldat no sols havia de conèixer l'ofici de la guerra sinó havia de dominar també altres oficis com sembrar, criar cavalls i recol•lectar collites. També havia de conèixer alguna cosa sobre l'ofici d’ artesà per poder reparar i fabricar armes, a més de dominar el pic i la pala per cavar fossats, construir campaments i aixecar murs.
Existien certs avantatges en l'ofici de soldat: paga fixa superior a la de qualsevol camperol, servei mèdic i després de derrotar l'enemic moltes vegades es presentaven ocasions per saquejar i quedar-se el botí.
Els soldats rebien pagues extres a l'inici de cada mandat d'un nou emperador, el costum establert per l'emperador Claudi.
Després d’acabar el seu servei militar els legionaris rebien un tros de terra o una quantitat de diners equivalent als anys de servei. Per als auxiliars (arquers, exploradors..) la seva principal recompensa era rebre la ciutadania romana.
Déus Romans
Apolo. És el déu del foc solar i de la bellesa. Representa la inspiració positiva. Se'l representa com a un home jove i atractiu, que porta amb freqüència un arc, fletxes i una corona de llorer.
Baco (en grec era Dionisi). És el déu de la natura i molt especialment de la vinya i el vi. Aquest déu s'encarna en forma de cabra o serp, i el seu símbol vegetal és la vinya enroscada al voltant d'un bàcul. Generalment apareix estirat, amb una copa a la mà i amb una corona de fulles de parra.
Ceres. És la deessa de l'agricultura, més específicament de les collites.
Cupido. Era fill de Venus. Tant en l'art grec com en el romà es presenta a Cupido, déu de l'amor, representat com a un nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra déus com contra els homes.
Diana (en grec Artemis). És la deessa de la caça i els animals salvatges. Com a deessa guerrera apareix sempre armada amb llança, casc i un escut rodó. Diana té el poder de petrificar a qualsevol que la miri.
Juno (en grec era Hera). Prototip de la bona muller. El seu animal representatiu és el gall dindi. Era coneguda per les seves advertències i bons consells.
Júpiter (en grec era Zeus). Personifica la llum i els fenòmens celests entre els pobles itàlics. Com a déu del cel, el seu atribut és l'àguila; com a déu de les tempestes, el seu atribut és el raig. A més, governa sobre homes i déus.
Mart (en grec Ares). Aquest déu, molt antic a Roma, era el déu dels combats. El seu culte era molt important. Els animals que li estaven consagrats eren el pica-soques i la lloba.
Mercuri. És el patró del comerç, dels viatges i de la saviesa. Se'l representa com a un home que porta casc, sandàlies amb ales i espasa corba.
Venus (en grec Afrodita). Deessa de l'amor. A les nombroses còpies romanes d'estàtues gregues es posa de manifest el seu aspecte seductor.
Minerva (en grec Atena). És la deessa de la guerra i de la saviesa. Se la representava amb casc, llança i cuirassa, a més d un escut amb el cap de la Medusa gravat, que en comptes de cabells, té serps.
Neptú (en grec Poseidon). Déu del mar. Se'l representava amb barba i un trident a la mà.
Baco (en grec era Dionisi). És el déu de la natura i molt especialment de la vinya i el vi. Aquest déu s'encarna en forma de cabra o serp, i el seu símbol vegetal és la vinya enroscada al voltant d'un bàcul. Generalment apareix estirat, amb una copa a la mà i amb una corona de fulles de parra.
Ceres. És la deessa de l'agricultura, més específicament de les collites.
Cupido. Era fill de Venus. Tant en l'art grec com en el romà es presenta a Cupido, déu de l'amor, representat com a un nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes, que dispara tant contra déus com contra els homes.
Diana (en grec Artemis). És la deessa de la caça i els animals salvatges. Com a deessa guerrera apareix sempre armada amb llança, casc i un escut rodó. Diana té el poder de petrificar a qualsevol que la miri.
Juno (en grec era Hera). Prototip de la bona muller. El seu animal representatiu és el gall dindi. Era coneguda per les seves advertències i bons consells.
Júpiter (en grec era Zeus). Personifica la llum i els fenòmens celests entre els pobles itàlics. Com a déu del cel, el seu atribut és l'àguila; com a déu de les tempestes, el seu atribut és el raig. A més, governa sobre homes i déus.
Mart (en grec Ares). Aquest déu, molt antic a Roma, era el déu dels combats. El seu culte era molt important. Els animals que li estaven consagrats eren el pica-soques i la lloba.
Mercuri. És el patró del comerç, dels viatges i de la saviesa. Se'l representa com a un home que porta casc, sandàlies amb ales i espasa corba.
Venus (en grec Afrodita). Deessa de l'amor. A les nombroses còpies romanes d'estàtues gregues es posa de manifest el seu aspecte seductor.
Minerva (en grec Atena). És la deessa de la guerra i de la saviesa. Se la representava amb casc, llança i cuirassa, a més d un escut amb el cap de la Medusa gravat, que en comptes de cabells, té serps.
Neptú (en grec Poseidon). Déu del mar. Se'l representava amb barba i un trident a la mà.
La religió romana
Des de temps antics els romans honoraven els avantpassats familiars i les divinitats rurals.
Després de la conquesta de Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però en va canviar el nom dels déus principals.
A més de la religió oficial, els romans donaven culte als déus de la llar i de la família ( els lars i els penats) en un altar domèstic ( el larari). També honoraven els esperits dels avantpassats difunts ( els manes). Qualsevol celebració familiar començava amb el lliurament d'ofrenes a aquestes divinitats.
Els romans també celebraven cerimònies en honor dels déus en els quals es feien pregàries i ofrenes per demanar alguna cosa o per agrair un benefici rebut. Els oferien monedes, joies, aliments, begudes; es cremava encens als altars i sovint hi havia sacrifici d'animals.
Els romans eren molt supersticiosos: abans de començar qualsevol acte important consultaven els déus per mitjà dels àugurs (observant els signes de la natura, com ara el vol dels ocells ) i els aruspexs (observant les entranyes d'un animal sacrificat) per saber si els déus eren propicis o no a l’acció que es pensava emprendre.
Després de la conquesta de Grècia, Roma va adoptar la mitologia grega, però en va canviar el nom dels déus principals.
A més de la religió oficial, els romans donaven culte als déus de la llar i de la família ( els lars i els penats) en un altar domèstic ( el larari). També honoraven els esperits dels avantpassats difunts ( els manes). Qualsevol celebració familiar començava amb el lliurament d'ofrenes a aquestes divinitats.
Els romans també celebraven cerimònies en honor dels déus en els quals es feien pregàries i ofrenes per demanar alguna cosa o per agrair un benefici rebut. Els oferien monedes, joies, aliments, begudes; es cremava encens als altars i sovint hi havia sacrifici d'animals.
Els romans eren molt supersticiosos: abans de començar qualsevol acte important consultaven els déus per mitjà dels àugurs (observant els signes de la natura, com ara el vol dels ocells ) i els aruspexs (observant les entranyes d'un animal sacrificat) per saber si els déus eren propicis o no a l’acció que es pensava emprendre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)